De vidre

Aiguafang és la història de tres obres d'art delicades i cristalines, tres persones de gel en una espècie de perill d'extinció perpetu, en un risc d'esquinçament total i etern, semblant a això del jo safata de porcellana i el "morir-se així com s'esmicola un plat" del minut 41 de la Gorga. Aiguafang són mans que tremolen i que ballen quan es toquen amb la punta dels dits arrugats d'aigua, mans brutíssimes, mans finíssimes, ulls pampalluga sota una capa de fang deixalla que sembla que cau des de sempre i que caurà per sempre sobre el que abans era Barcelona. Aiguafang és un home que empara amb un martell, un salvador de la mort enviat per auxiliar els morts que no ho saben i estàn avorrits i tristos i cansats de no estar morts, un home vidre nascut per estimar els qui no poden mirar-se i per ser terror i compassió i carícia d'una oreneta vestida amb draps i de mans brutíssimes, mans finíssimes, que acabaran ballant. És pur vidre, cristall diàfan, amort total.