dijous, 13 d’agost del 2009

Esas metáforas tranquilizadoras

Esa vieja tristeza satisfecha de. Així que la por és la no-vida, la son eterna, l'únic indici d'alarmes present en petites catàstrofes quotidianes que obren els ulls a mode naranja mecánica. La consciència d'estar totalment sobat, sotmés en la més profunda somnolència, mantenerse a flote contra viento y marea, valerianes per gelocatils i pijama per vestimenta intrínseca. Però què vols, inventar el món com qui diu torrades amb mantega. Què pesats, la teoria ja la coneixem, falta un test al cap o algun maó o algun meteorit per comprendre més enllà del manual. Crear, construïr, reinventar la vida a cada instant, però quan comences a posar-t'hi sona el clinc del microones o truquen al telèfon, el fil mental desconnecta i tot és segona o quarta o vuitena mà, una pasta amassada per mil, canviar el món amb els dits dels peus perquè les mans estan en plena cadena de massatges.

dimecres, 5 d’agost del 2009

Et prepararé l'esmorzar

Bon dia, dzien dobri, guten morgen, què hi fa, va de cafès, rebosteria, lleganyes mal dissimulades, endevinar entre les persianes si bufanda o si tirants. Tot és un anar i venir, manar, assentir, llevar-se i dormir en països que no coneixes, en cases que no coneixes, amb gent que no coneixes. Gastar, regatejar, vendre, regalar, perdre les claus i continuar amb la porta oberta a països desconeguts, a cases desconegudes, amb gent desconeguda que menja -burgs i zero fruita i zero oli de borges. Fer veure que vius rodejat d'extraterrestres i llavors també la gran temptació del personatge secundari, el voyeur envejat pel protagonista rodejat de càmeres mode rec i homes amb americanes fosques, l'anhel d'alienació, d'espectactor amb crispetes que salta cap a la pantalla stargate quan en té ganes i quan no es queda escarxofat a la butaca, coca-cola en mà, amb les xancletes al terra i els peus tocant el colze del del davant. Picar els dits i ser a l'altra banda d'això i evitar les pluges els trons i els trenta-nou graus, tempestes d'agost, homes-porc, apagar el mòbil i gaudir de l'espectacle en un espai pintura disseny exclusiu, en plan fàcil còmode totalment covard, 24h pel·li a veure què tal. Dobranoc, boa noite, dormis bé, no cal, tot són llençols d'elefants i llum de persianes, de pintura perquè són pintades com quadres, tot són petons a les fosques i per l'esquena i tant de temps com vulguis, durant tota l'eternitat perquè ni tu ni jo ens morirem mai.