dimarts, 24 d’agost del 2010

condición de aturdido

El moment que no és el del balanç: quan comences amb els intents fracàs de síntesi o valoració general vol dir que c'est fini i ja ets entre l'aquí i el record de l'ara i la pressa de tots els endavants que esperen la teva arribada per avassallar-te a continuïtats. És així: creues la línia entre la pausa i el play i topes amb un exèrcit de demàs i endemàs de demàs, ensopegues amb capses de papers i bolis i horaris i projectes d'ordre, tan contents que hagis tornat perquè, diuen, el món parèntesi no el pots tocar, no són els cafès salvavides ni les rutines acadèmiques ni les quotidianitats de birres i tallats i laies i llibres. Però podem oblidar-nos, ni que sigui un moment. Podem oblidar-nos perquè ara el retrobament seràn confettis i pancartes, petons i enyors i abraçades, tenim tantes coses a explicar-te, la pols, les incursions del gos, falta síndria i molts formatges, la resta tot bé, tots els mobles de la casa canten al uníson benvingut al que tu ets.

dilluns, 2 d’agost del 2010

iode i tirites

El pardal es lleva a les set i quart del matí. Treu el cap i pensa que quin solet tan joliu i aixeca i estira les aletes com badallant i dient bon dia al món sencer. Després d'un parell de piu pius en busca de veïns desperts, el pardal confirma la condició de barri dormitori, remuga un so com d'enuig i se'n torna a la llar. Amb moltes branquetes de molts tamanys, l'animal ha aconseguit fer-se una fortalesa sòlida i calida on aixoplugar-se de la pluja i els incívics dels gossos i els gats. Tot i això, l'home de les allaus de blanc ve cada matí, indiferent a les inclemències del temps i l'estat d'ànim, un tirà amb tirants o amb impermeable. Per això el pardal és el primer pardal en llevar-se del barri. Dos minuts abans de l'allau, que es produeix cada dia a les vuit del matí i amb una impertorbabilitat total, l'ocell ja està llest i protegit i emparat per la paret de branquetes de molts tamanys, subjectant-la ben fort amb l'ala dreta (alguns cops, fins i tot, fent-se lleus lesions a l'extremitat del tòrax que s'han de guarir, més tard, amb iode i tirites). A les branques rares i amples i primíssimes i blanques que li tira l'home impassible a vegades hi posa coses com "Banco Santander" o "La Caixa" i, molt rarament, paisatges amb lletra com desigual. Disgustat, el pardal fa temps que ha capissat que res d'això no és menjable.