dijous, 30 d’octubre del 2014

it gets better with age

It gets better with age, vaig llegir un dia que deia el Julian Barnes, i ho vaig escriure a tot arreu amb una actitud entre cínica i optimista que em feia sentir alhora escèptica i ben protegida sota una capa meravellosa de futurs possibles. A vegades m’ho miro i penso val, sí, però què? I better com? No sé què dir-te, Julian. Jo només veig que el globus és ple de coses formoses i inabastables i que el límit entre l’excitació universal i la poquesa física és fi com una agulla de cosir d'aquelles que t'acabes clavant als dits. Tothom s’omple la boca de Martí Pols i aquí servidora només pensa en què i quan i quant i com. Com collons, posant-nos grossos. Com cony. Òbviament ens hi posarem perquè som joves i forts i en general estem bons (perquè sinó, és evident, les coses podrien ser molt més peludes), per allò de pixar-nos en l’estigma de les generacions i que les muntanyes van als mahomes i que les vaques flaques és qüestió d’alimentar-les i vinga metàfora barata, vinga comparació fàcil, vinga figura suadeta. Però a vegades em miro això de it gets better with age, Julian, i no sé si anar-me’n a fer parapent o apuntar-me a la migdiada del segle.

dissabte, 27 de setembre del 2014

càmping

Compartim la parcel·la del càmping amb una parella que se’ns assembla molt. Se’ns assembla tant, que no podem evitar fixar-nos constantment en què fan i comparar-ho amb les nostres gestes. Quan ells dinen al càmping, penso si no hauríem de dinar menys fora. Quan em llevo i ja han marxat, penso si no hauríem d’aprofitar més el temps. Quan cadascun de nosaltres seiem a la nostra parcel·la, mirem el que fan mentre fem el que fem. La cosa ha derivat en certa rivalitat de parella. Si ells riuen joiosament, se m’encongeix el cor. Si nosaltres fem xerinola i ells fan cara sosa, som els vencedors. Crec que han entès la nostra dinàmica, perquè quan nosaltres riem per demostrar-los com som de feliços, ells riuen molt més i millor. 

Teju Cole fent-se el Flaubert

"It does seem an odd thing -it strikes me now as it did then- that we can comprehend words without voicing them. For Augustine, the weight and inner life of sentences were best experienced out loud, but much has changed in our idea of reading since then. We have for too long been taught that the sight of a man speaking to himself is a sign of eccentricity or madness; we are no longer at all habituated to our own voices, except in conversation or from within the safety of a shouting crowd. But a book suggests conversation: one person is speaking to another, and audible sound is, or should be, natural to that exchange. So I read aloud with myself as my audience, and gave voice to another's words", diu Teju Cole a Open City. Llegeixo i faig que sí amb el cap, en silenci. 

diumenge, 6 de juliol del 2014

life's a beach

Sembla que no he estat la única que ha pensat que seria bucòlic passar la tarda de diumenge a la platja de la Barceloneta. Tots volíem estar tranquils i tornar veloçment cap a casa i ara ja amuntegament, sardinisme, nadons histèrics, pilotes que et cauen al cap i un tors massa vermell disculpant-se de manera efusiva. Buscava Binimel·là i només he trobat bronzejats artificials, gavines esquizofrèniques, xineses oferint massatges, paquistanesos oferint cerveses i japonesos sota un paraigües, mantel a les espatlles, quietud total, mirant-se les ones amb aquella nostalgiota asiàtica tan malsana. Una senyora de 80 anys que porta des de les 12h dissecant-se sobre una roca, guitarres de hippies mesclant-se amb radiocassettes de quillos mesclant-se amb nens entonant l'himne del Mundial, pits molt petits i tetes com síndries transgèniques, cossos comparant-se amb altres cossos i les conseqüents expressions de joia i fatalitat, una nòrdica banyada en crema blanca i al fons Martin Parr, amb aquella cara tan britànica, calculant l'obertura de diafragma. 

dissabte, 10 de maig del 2014

massa coses fregides

Líder espiritual africà, professor astròleg premium, gran místic de l’alta màgia poderosa, especialista en tarot empíric, prediu problemes del futur i destapa traumes del passat com qui desembussa una aigüera. Es promet una eficiència del 300% en problemes de: retorn de la persona estimada, desaparició de la persona estimada durant només una setmana, fer esfumar de cop el marit o la muller amb opció pel penediment, fer-lo quedar per sempre però que tot sigui agradablíssim, fer que la persona estimada tingui sempre moltes ganes de fer-te massatges als peus, a les mans, a l’esquena i al cap, sortir de la teva ànima quan més que habitar vols evitar-te, dormir sempre entre vuit i deu hores, que mai no mengis massa coses fregides, llegir tots els llibres sense passar-hi totes les hores, tenir un gos que es passegi sol, tenir una cuina que es netegi sola, que les crisis sempre desemboquin en creativitat a sac, que publiquem novel·les, que publiquem novel·les que siguin la hòstia, que publiquem novel·les que siguin la gran novel·la del segle XXI, que publiquem novel·les que siguin la gran novel·la del segle XXI sense ser una altra gran novel·la del segle XXI, que la pau regni a la Terra, que l’Albiol caigui pel forat d’una claveguera i desaparegui per les catacumbes badalonines, que ens pugin el sou i ens facin contractes fixes que ens permetin viatjar durant molts dies i que tot sigui la hòstia i que ho sigui ràpid, pim-pam, amb quatre encanteris infal·libles. Abonament abans de la sessió, però tothom diu que triomf a l’instant.   

dimarts, 22 d’abril del 2014

vídues i no-vídues

A Sant Esteve Sesrovires hi ha un grup de vídues que organitzen berenars sublims i contracten homes-orquestra. Per Cap d'Any van sortir fins a les tres, s'estan muntant les primeres farres de la seva vida i es passen el dia al bar bevent carajillos i jugant al pòquer sota la mirada atònita dels "nois", els mascles vells. Es comporten com pures adolescents: es fan bullying les unes a les altres, es passen el dia juntes i caminen agafades del bracet. Tot plegat no preocupa a ningú, menys a les no-vídues: es pregunten si el seu marit morirà a temps per unir-se a la gresca. En cas que morís, es pregunten si les altres "noies" les acceptaran. En cas que les acceptin, es pregunten si tindran diners per pagar tot el sarau.