dissabte, 25 de febrer del 2012

les clorofil·les són tranquil·les

Buscar coses: les claus, la calma, la pau de l'Himalaia. El Sol. Retenir l'aire al pit o desinflar-se fins que tot es fa petit: els peus petits, els dits petits, la panxa minúscula, miniatúrics els colzes i el melic. Qu'ets un nan?, preguntes. I no, no hi ha anomalia, el problema és el totxo instal·lat damunt l'òrgan que et respira. Llavors ja recollir-se del terra: esòfag, laringe, matèria gris. Pàncrees. Reconstruïr-se com un puzzle de 300.000 peces, pesat i ple de cels monòtons d'un blanc impossible. Majusculitzar, pronominalitzar-se, engrandir, dramatitzar, lupitzar, engordar, volumitzar, parlar-se en infinitiu, magnanimitzar, colossalitzar, desrelativitzar i petar com un globus miop i enfadat. Sobretot miop. Mossegar-se les ungles, entregar-se als vestigis del cannibalisme i no sé, callar durant cinc anys. 

dilluns, 20 de febrer del 2012

rutines laborals

Es busquen rutines laborals. En tant que ideal, s'agraïria una bona combinació del millor de l'èpica i el millor de la placidesa vital, a poder ser amb una satisfacció professional que no menystingui la bona relació amb la resta d'éssers humans i les felices estones de lleure. S'agraïrien horaris i ordres diaris que deixessin cert marge per migdiades i (sobretot) per la Riera, tot i que es pot arribar a comprendre la necessitat de tupperwares puntual, si bé el menjar prefabricat no s'acceptarà baix cap concepte. En cas que la rutina impliqui contracte laboral, es valorarà que el laboro en qüestió permeti plenitud professional i alhora dormir mínim 9h diàries, requisits aquests que servidora sap que són de difícil assoliment però que seran rebuts amb un somriure del tamany de les Torres Mapfre i la bellesa del Parc Güell.

En tot cas, s'acceptarà qualsevol proposta que impliqui horaris, obligacions i despertadors, si bé s'exigeix (òbviament) que la feina sigui digna i amb bon sou, tractant-se servidora d'una persona formada amb cursos a centres cívics, graus, postgraus, postpostgraus, predoctorats, postpredoctorats, doctorats, postdoctorats, postpostdoctorats i cursant actualment el preconeixementtotaldetot. [...] A molt estirar, es dirà que si a una feina poc estimulant si el gruix del sou permet compensar l'engany professional i hi ha una possibilitat evident d'ascens laboral. [...] Rascant molt, s'acceptarà que la feina sigui una puta merda si el sou és suficient per anar tirant d'una manera sana i higiènica. [...] Bueno va, doncs es pot dinar a la feina, però només si hi ha buffet lliure amb molt menjar. [...] En cas d'insistir moltíssim, es pot arribar a acceptar el tupperware diari, tot i que l'empresa hauria de subministrar l'utensili en si i tenir un microones per cada tres persones. [...] Doncs bueno vale, jo què sé, que sigui el que sigui però doneu-me AAAALGO, va.

divendres, 17 de febrer del 2012

desacomplexats

Solidaritat amb els esquerrans, solidaritat amb els qui volen prendre l'aire però no fumen tabac, solidaritat amb l'acné, els punts negres i l'excés de pèl, solidaritat amb els qui fumen drum i no saben liar, solidaritat amb els patosos ordinaris i els patosos puntuals que cauen en el moment menys desitjat, solidaritat amb tots els cafès que he tirat a sobre samarretes desconegudes i sobre les persones que portaven les samarretes desconegudes, solidaritat amb els qui no beuen Coca-Cola i els qui detesten la cervesa, solidaritat amb els anti-formatge i els anti-xocolata, solidaritat amb els vegetarians, amb els vegans i amb els qui només mengen plàtans africans, solidaritat amb totes les cremalleres trencades i totes les arracades perdudes, solidaritat amb tots els amors esvaïts i totes les enveges sense sentit, solidaritat amb els miops i els estigmatismàtics, solidaritat amb els que han d'afeitar-se i les que han de depilar-se i més solidaritat amb les que han d'afeitar-se i els tontos que decideixen depilar-se, solidaritat amb els gordos i els esquelètics i amb les que tenim poc pit, solidaritat amb els qui no saben xiular,  solidaritat amb els qui no miren Misfits ni The Big Bang Theory, solidaritat amb els qui no van al Primavera Sound, solidaritat amb els Amics de les Arts, solidaritat amb els heavys, amb els hippies, amb la gent de nas gros, solidaritat amb els moderns i amb els místics, solidaritat màxima amb els pedants i amb els cantants que canten galls.

dimecres, 8 de febrer del 2012

jerseis esquimal

Havia pensat en negociar l'opció de dormir plàcidament de desembre a març i viure la vida loca d'abril a novembre, però al final he desistit. En realitat tot això de l'anti-fred és pura pose: el fred és la Gran Ocasió per tastar xocolates de sabors inèdits, per demanar doble ració de melindros, per allargar cafès fins a altes hores del vespre i per posar-te gorros amb pom-pom, jerseis esquimal i bufandes de llana i colors. Vull dir que les temperatures gèlides ens brinden una ocasió òptima per parlar sobre meteorologia sense sonar a forçat, per posar la segona pel·lícula sense remordiments anti-sociabilitat, justificar el rooibos on hi hauria d'haver una estrella damm, allargar despertadors fins a l'infinit i executar mil substitucions felices que els temps estivals, per allò de l'èpica assolellada, a vegades no ens permeten. No ho sé, potser el fred és l'oportunitat d'or per assolir el mix ideal: sentir-se viu com un pingüí i arromangat com un liró en una fracció de seixanta segons, vitalitat i migdiada en un sol pack. Doncs mira, endavant.