dimarts, 29 de desembre del 2009

De vidre

Aiguafang és la història de tres obres d'art delicades i cristalines, tres persones de gel en una espècie de perill d'extinció perpetu, en un risc d'esquinçament total i etern, semblant a això del jo safata de porcellana i el "morir-se així com s'esmicola un plat" del minut 41 de la Gorga. Aiguafang són mans que tremolen i que ballen quan es toquen amb la punta dels dits arrugats d'aigua, mans brutíssimes, mans finíssimes, ulls pampalluga sota una capa de fang deixalla que sembla que cau des de sempre i que caurà per sempre sobre el que abans era Barcelona. Aiguafang és un home que empara amb un martell, un salvador de la mort enviat per auxiliar els morts que no ho saben i estàn avorrits i tristos i cansats de no estar morts, un home vidre nascut per estimar els qui no poden mirar-se i per ser terror i compassió i carícia d'una oreneta vestida amb draps i de mans brutíssimes, mans finíssimes, que acabaran ballant. És pur vidre, cristall diàfan, amort total.

dijous, 17 de desembre del 2009

Mandarines

Tampoc és que m'agradés tant, que els Reis es mengessin sempre totes les mandarines i tot el cava i tot el que els hi deixàvem al costat de les sabatilles just abans d'anar a dormir. Em feia patir una mica. Perquè si es menjaven les meves mandarines perfecte, però si, a més, també es cruspien les del 22 bis, el 1r 1a del 24, el 1r 2a, el 2n 1a, el 2n 2a, les neules del nº26 i els xixona qualitat xxl del nº32, deurien morir-se de son durant tota la nit, pobra gent. Perquè d'acord que cal alimentar-se, però per una nit que sues de veritat... 364 dies l'any vivint de burocràcia, publicitat i cuento, per després passar-te tot el Nadal de banquet en banquet. I amb un piripeo que deurien portar a sobre... segur que es quedarien adormits al sofà còmode d'alguna casa. L'endemà els nens baixarien, ulls brillants, ulls sortints, dues hores despert al llit movent els braços i les cames i mirant el rellotge, creuar el passadís a ritme fòrmula 1 i trobar-te tres bolitas simpàtiques roncant al menjador, totalment adormits i abraçant-se els uns als altres. És que cal anar amb compte, hi ha tantes formes de carregar-se els mites. Jo ho sabia i moltes nits baixava al menjador i pelava les mandarines i les donava a la Gorka (la meva gossa; mon germà li va posar aquest nom perquè ma germana o jo no li posèssim Estrella o Maggie) i em bebia tot el cava i acabava a l'habitació coreografiant les Spice Girls amb total passió i entrega, perquè patia pel règim dels Reis perquè el seu cos no era com els que ensenyaven a la tele i, estava segura que ells tres eren de bona pasta, però la humanitat és d'un cruel que espanta i jo creia que si volia patinets i barbies veterinàries havia de cuidar-los bé.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Formes d'amor


1. Pensar-se fins al punt d'ignorar
si s'és pensador
o pensament.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Lleixiu

Des del seu llit de mort
ens explica grandeses passades
per desentumir-nos els ulls i
eliminar-ne la rubescència,
per aturar-nos l'hemorràgia
interna, per restaurar els òrgans
instal·lats entre els dits
del peu esquerre.

Des del seu llit de mort
busca matar-nos de riure
per contrarestar la pudor
d'absurd que fa el bitllet
de l'autobús, l'olor de premi
de consolació de l'àpat ascètic
que precedeix l'obligació
de ser algú.

No és barata, l'existència.
Caldrà pagar xifres desorbitades
per acomodar les deformitats
a l'espai urbà
o lliurar-se a rifa, sorteig
o subhasta.

Des del seu llit de mort
ho sap, i ens persuadeix
d'empassar-nos la farsa,
de foragitar el prejudici,
d'educar els pròxims
segons norma i vici:
anostrar l'altri,
constar dins el cicle,
preservar l'ofici.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Formes d'incògnit


1. Deixar-se créixer el cabell
i amagar-s'hi darrere.