dissabte, 5 de desembre de 2009

Lleixiu

Des del seu llit de mort
ens explica grandeses passades
per desentumir-nos els ulls i
eliminar-ne la rubescència,
per aturar-nos l'hemorràgia
interna, per restaurar els òrgans
instal·lats entre els dits
del peu esquerre.

Des del seu llit de mort
busca matar-nos de riure
per contrarestar la pudor
d'absurd que fa el bitllet
de l'autobús, l'olor de premi
de consolació de l'àpat ascètic
que precedeix l'obligació
de ser algú.

No és barata, l'existència.
Caldrà pagar xifres desorbitades
per acomodar les deformitats
a l'espai urbà
o lliurar-se a rifa, sorteig
o subhasta.

Des del seu llit de mort
ho sap, i ens persuadeix
d'empassar-nos la farsa,
de foragitar el prejudici,
d'educar els pròxims
segons norma i vici:
anostrar l'altri,
constar dins el cicle,
preservar l'ofici.

1 comentari:

aletheia ha dit...

m'ha agradat molt i no sé com dir-ho, així que simplement m'ha agradat molt.