dijous, 17 de desembre de 2009

Mandarines

Tampoc és que m'agradés tant, que els Reis es mengessin sempre totes les mandarines i tot el cava i tot el que els hi deixàvem al costat de les sabatilles just abans d'anar a dormir. Em feia patir una mica. Perquè si es menjaven les meves mandarines perfecte, però si, a més, també es cruspien les del 22 bis, el 1r 1a del 24, el 1r 2a, el 2n 1a, el 2n 2a, les neules del nº26 i els xixona qualitat xxl del nº32, deurien morir-se de son durant tota la nit, pobra gent. Perquè d'acord que cal alimentar-se, però per una nit que sues de veritat... 364 dies l'any vivint de burocràcia, publicitat i cuento, per després passar-te tot el Nadal de banquet en banquet. I amb un piripeo que deurien portar a sobre... segur que es quedarien adormits al sofà còmode d'alguna casa. L'endemà els nens baixarien, ulls brillants, ulls sortints, dues hores despert al llit movent els braços i les cames i mirant el rellotge, creuar el passadís a ritme fòrmula 1 i trobar-te tres bolitas simpàtiques roncant al menjador, totalment adormits i abraçant-se els uns als altres. És que cal anar amb compte, hi ha tantes formes de carregar-se els mites. Jo ho sabia i moltes nits baixava al menjador i pelava les mandarines i les donava a la Gorka (la meva gossa; mon germà li va posar aquest nom perquè ma germana o jo no li posèssim Estrella o Maggie) i em bebia tot el cava i acabava a l'habitació coreografiant les Spice Girls amb total passió i entrega, perquè patia pel règim dels Reis perquè el seu cos no era com els que ensenyaven a la tele i, estava segura que ells tres eren de bona pasta, però la humanitat és d'un cruel que espanta i jo creia que si volia patinets i barbies veterinàries havia de cuidar-los bé.

5 comentaris:

marina grifell ha dit...

jajaja jo també ho pensava, però aleshores els pares et deien: "és que són màgics", i clar, quan s'és màgic ja pots veure cava i menjar turrons, que el seu estòmac és tan infinit com la força per fer-se mil cases en una nit. l'argument semblava lògic i tot.

ara, jo les mandarines les hi posava al tió! :)

Ada Bruguera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ada Bruguera ha dit...

Què dolç!


M'alegro de que algú els cuidi...jo sóc de les que els atipa de cava i filipinos negres!

Anònim ha dit...

jo sempre em vaig preguntar com s'ho feia el tió per pelar mandarines...

Irene Pujadas ha dit...

filipinos negres!? ala!

jo és que al tió el tenia una mica marginadet, no sé.. potser feia balanç de les conseqüències i em semblava més rentable i profitós mimar als tres gorditos abans que al tronc simpàtic..