dijous, 13 d’agost de 2009

Esas metáforas tranquilizadoras

Esa vieja tristeza satisfecha de. Així que la por és la no-vida, la son eterna, l'únic indici d'alarmes present en petites catàstrofes quotidianes que obren els ulls a mode naranja mecánica. La consciència d'estar totalment sobat, sotmés en la més profunda somnolència, mantenerse a flote contra viento y marea, valerianes per gelocatils i pijama per vestimenta intrínseca. Però què vols, inventar el món com qui diu torrades amb mantega. Què pesats, la teoria ja la coneixem, falta un test al cap o algun maó o algun meteorit per comprendre més enllà del manual. Crear, construïr, reinventar la vida a cada instant, però quan comences a posar-t'hi sona el clinc del microones o truquen al telèfon, el fil mental desconnecta i tot és segona o quarta o vuitena mà, una pasta amassada per mil, canviar el món amb els dits dels peus perquè les mans estan en plena cadena de massatges.

2 comentaris:

Adrià ha dit...

Cada escrit que llegeixo m'agrada més.

Rondes per Barcelona? :)

Dana OHara ha dit...

sabía que acabarías conectándote desde alguna parte en berlín! espero q hayas visto mi email, pero q perra eres q ni siquiera me has contestado después de la currada q me pegué :( mala personaaaaaaaaa xDDDDDDDDDd

muuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaa (L)