divendres, 13 de novembre del 2009

Nostàlgies

Ens hem equivocat de temps? Hauriem, jo què sé, de congelar-nos tipu míster Disney llegenda urbana? Aïllament? Submissió? O que no, que no colo? Jo el que vull és tornar a l'època de les epístoles, a escriure cartes, ploma montblanc en mà, assegut a la butaca, llum fosca, ulleres baixes, etcètera, mentre a fora la classe obrera crema esglèsies i reivindica menys hores de treball. Escriure amb bona lletra parlant de la decadència artística de tal o de l'e-book, tant se val, del jove aquest que ha fet un article que és un pèl caòtic però ja veurà senyor com de gran serà un bon literat, jo també vull posar l'adreça a dalt, llepar el sobre, acomiadar-me amb un sigues feliç o no, no, millor, amb allò de rep una abraçada de i totes aquestes parafarnàlies, no ho sé, tinc una cosa aquí dintre, com una nostàlgia, potser me la puc treure amb pinces però avui no em dóna la gana, jo també vull escriure a màquina, haver d'anar a Berlín, no tenir Google, conèixer el cafè on, enviar faxos, colar irones i conyes fàcils en cartes erudites, no ho sé, me'n moro de ganes. Jo vull fa uns anys, encara... tot com abans però amb Spotify.

2 comentaris:

marina ha dit...

em sumo a la nostàlgia!

Albert Lloreta ha dit...

siusplau anar a caçar com qui va a comprar roba, donar classes a tal universitat, fumar pipa, escriure les memòries... i de vell veure la primera tele així mig confós, ja fora de joc, sense acabar d'entendre res.