divendres, 13 de novembre de 2009

Chess pieces

Perquè no hi ha botons per tancar-se tots els plecs del cos? Seria més fàcil el llit, el matí, l'ombra, la nit, més senzilla la gestió dels afers de tramuntana. Botons color carn, botons de pell per plegar-te les orelles, per ajuntar-te els dits, per tenir les parpelles unides en sagrat etern matrimoni. No sé, botons. Botons pels qui ronquen, botons pels qui dormen com carxofes, un botó-melic de decoració. Funcionaria millor, el món; ens estalviarem otitis i insomnis i malentesos onírics. Evitariem el fred que no evita l'estiuet de Sant Martí. La humanitat viuria més tranquil·la. Seriem més alegres. Ens tornariem emprenedors. Fundariem empreses, engegariem projectes. Aixecariem el país. Podriem, per fi, parar-nos pel carrer i confondre'ns amb les pedres.

1 comentari:

dErsu_ ha dit...

No em plau ser groller, però la temptació és massa gran, i jo sóc dèbil. I és que les senyores ja els teniu, aquest botons, ben repartits pel cos, tot i que més que per tancar, semblen fets per obrir, o per engegar. Potser per això sou millors que no pas nosaltres.