dimecres, 25 de novembre de 2009

Cosmètics

Esforçar-te cada matí
per desenganxar la bava de la pell
per distingir múscul
de mucosa
per superar la llefiscositat
que regna entre plecs d'encèfal.

Suar per carregar
els propis quilos d'hermenèutica
el pes de la carn magra
que et representa
de matí, encara
al límit de la inexistència.

Plegar tot rastre oníric
i llençar-ne allò classificat
al contenidor d'orgànica.
Finalment, transparent,
confondre't amb la lava
que es desplaça
solemne o somnolentment
a comprar La Vanguardia.

2 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

no sé com comentar el poema per deixar constància que m'ha agradat molt..

m'ha agradat molt!

El Taller ha dit...

Jo volia dir el mateix...
Quin nivellàs, Irene!
Laia