dimecres, 16 de setembre de 2009

Ulteriors fonaments sobre per què menteixen els poetes

Perquè el moment
en el qual la paraula feliç
serà dita,
de cap manera és el moment feliç.
Perquè el que es mor de set
no porta la seva set als llavis.
Perquè la classe treballadora no es troba
les paraules classe treballadora a la boca.
Perquè, qui desconfia,
no té ganes de dir:
"Sóc un desconfiat".
Perquè l'orgasme i l'orgasme
no són compatibles l'un amb l'altre.
Perquè el moribund, en lloc d'afirmar:
"M'estic morint",
només deixa percebre una lleu remor,
que nosaltres no entenem.
Perquè són els vius
els qui jeuen a les oïdes dels morts
amb les seves notícies d'espant.
Perquè les paraules vénen massa de pressa,
o massa aviat.
Perquè també n'hi ha un altre,
sempre un altre,
que diu això,
i perquè aquest
de qui es tracta,
calla.

de Hans Magnus Enzensberger

1 comentari:

Albert Lloreta ha dit...

perquè escriure poesia i escriure "poesia" van separats.

Hans Magnus Enzensberger és el sempre un altre!