dimarts, 15 de setembre de 2009

Aracataca-Macondo

L'origen de la paraula Macondo, que G. G. Márquez va utilitzar per a posar nom al petit poble llatinoamericà on viu (o sobreviu) la família Buendía de Cien años de soledad, no se sap ben be si és plataner, prové d'altres poblacions o és fruit senzillament de l'imaginari desbocat del colombià. Però el cas és que molts cops s'ha dit que aquesta població és una representació dels pobles rurals d'Amèrica Llatina i sobretot del poble natal de l'autor, Aracataca (com a nom de poble no em pot semblar més preciós) (com es diuen els habitants d'Aracataca?). De fet, l'avi de Gabriel García Márquez, Nicolás Márquez, també va matar un home en un duel i va haver d'emigrar fins a instal·lar-se i fundar Aracataca, exactament com va fer el primer Buendía per a fundar Macondo; i la seva àvia, que es deia Iguarán de cognom (com la Úrsula del llibre) també va morir cega i boja; i, de fet, la casa de la família Buendía està inspirada en la dels els avis Márquez, així que Gabriel García Márquez podria ser l'Arcadio, l'Aureliano José o un dels 17 Aurelianos que el coronel Aureliano Buendía reparteix pel món mentre va fent guerres i va perdent-les.

Fins a tal punt són similars la població real i la imaginària, que el juny de l'any 2006, l'alcalde d'Aracataca va promoure un referèndum per canviar el nom de la ciutat i batejar-la com a Aracataca-Macondo. Es veu que va fer un viatget a Europa i tots els europeus molt monos ells li preguntaven més per Macondo (que en realitat no existeix... allà Colòmbia és un arbustet o un arbolito) que per Bogotá, així que va pensar nyammm turismo turismo! i va veure que la solució a totes les crisis i problemillas varis passava per rebatejar la ciutat amb el nom literari. La pregunta era: “¿Está usted de acuerdo con que al nombre de nuestro municipio se le agregue la palabra Macondo y sea legalmente llamado Aracataca-Macondo?”, i de fet l'alcalde ja havia pensat posar una pancarta a l'inici del poble amb la frase Bienvenido a Aracataca-Macondo, tierra del realismo mágico, vaja, culminació total del concepte, i tant real!, però la gent estava massa distreta donant-li a l'abanico i plantant cauchos (a Aracataca no hi ha macondos) i de les 7.400 persones necessàries per tirar endavant la iniciativa només en van votar 3.596. I amb uns 200 vots en contra i 18 en blanc. És que de fet l'alcalde li va donar molt a la làbia cultural, però sospito que la finalitat última del projecte (o la conseqüència fatalista) era convertir Aracataca en una espècie de Disneyland pseudoliterari. No sé jo. Però vaja, el fet és que els cataqueros (eccoli quà) van dir nanai nanai, esa vaina de Macondo fue inventada por García Márquez i como dijo Gabito: no joda, alcalde, yo nací en Aracataca y punto.

2 comentaris:

álvaro ha dit...

Curiossísima anècdota, gràcies Irene!

Júlia ha dit...

molt interessant! I més perquè ara passo pel mig del llibre.

Així que hi haurien hagut una espècie d'aracatacamacondoneros... No ens extranyi que d'aquí poc ho poblin tot de paradetes amb samarretes de García Márquez...