dimecres, 29 de setembre del 2010

això de per aquí fora

Oh, quanta literatura, si em contractessin com a ambaixadora al·lienígena. Em sembla que ni et toca viatjar, només seure al despatx (de colors veixos i marrons, amb mobiliari de fusta antiga, butaqueta i tot molt acollidor), ser astrofísica i anar jugant al solitari o al penjat. Com a màxim, anar preparant pastetes i cafès per quan arribin els senyors verds amb antenes i agafar un paper i escriure-hi líder del planeta. Em compraria una Nespresso i tastaria totes les càpsul·les de 30 cèntims existents, del Livanto al Volluto i del Capriccio al Arpeggio, visca. Déu meu, fins i tot provaria els descafeïnats. Trucaria a tothom a qui he de trucar, augmentaria els post-per-week del blog i m'empassaria literatura com qui beu suc de taronja natural. De fet, aposto un croissant que, d'aquí a sis mesos, o "de sobte i per casualitat" hauran aparegut els famosos marcianitus o Mazlan Othman publicarà una novel·la de ciencia-ficció d'èxit espacialment espaterrant.

3 comentaris:

Arcangelo ha dit...

En un concert, Joan Miquel Oliver, va demanar formalment als nostres polítics que es posessin d'acord amb els seus i així poder-nos trobar i ser tots feliços.

Irene ha dit...

Sí :) si fos pel Joan Miquel Oliver ja portariem anys fent atletisme pels anellets de Saturn

Laia ha dit...

:) bona resposta Irene.
Consumir literatura com qui beu un suc de taronja natural, m'agrada. :D