dilluns, 13 de setembre de 2010

pols

Justificaves el teu pànic a la literatura a base d'excuses infeccioses, substituïnt el xuclar i tragar i engolir i endrapar per un diví purificar-se. Un rotund no llegir per no ser intoxicat. Per escriure blanc sobre blanc. Composicions genuïnes. Castedat absoluta. Prohibit tocar cuixes. Decència i virginitat. Ningú et va revelar els prodigis i meravelles del plagi i ara no ho sé, més aviat em sembles un puntet perdut al soterrani -300, un pèl cregut, no és per res, intacte i impol·lut i pulcre i totalment aliè.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

no pots restar intacte si vols fer literatura, si vols fer art, si vols sentir

Laia ha dit...

odio netejar...odio la pols.

Per cert! Un plaer parlar amb tu.

I lo de la Vall de Verç no queda descartat eh?

Muak

Red Pèrill ha dit...

Segur que així guanyarà un Premi Nobel, res de cuixa, un xec en blanc i un Chardonnay solitari (o algo axins)