dimecres, 24 de març de 2010

madonna


Àngel 1: Però tu què creus, són taques o no?
Àngel 2: No ho sé, és que madonna la cabrona les ha fet tapar amb cortines i no es pot veure pitjor.
Àngel 1: És que allà dalt no n'hi ha, d'humitat...
Àngel 2: Potser té a veure amb alguna idea de divinitat...
Àngel 1: Va, tio. Els de dalt tenen altres obligacions. Madonna no pateix perquè sap que el Rafa la maquejarà.
Àngel 2: Uau, però si són taques, zero màgia, no? Harmonia desfeta.
Àngel 1: Ai mira, però aquestes coses van com van, la Gran Farsa del Renaixement, la imposició de la Mare Naturalesa,...
Àngel 2: (dirigint-se a Raffaello) Rafa, tu què dius? Com la pintaràs?
Àngel 1: Hòstia, hòstia. Allò de la dreta de la cortina no és un escarabat?
Àngel 2: Quina rallada, tio.
Àngel 1: Ja veus. Tu, acaba ja, que volem tornar a fer el pajarito.

1 comentari:

irene ha dit...

Patxangues apart, no em puc estar de citar el famós epitafi de la toma de Raffaello, al Partenó de Roma, escrit pel cardenal Bembo:

"Aquesta és la tomba de Rafael, que en vida féu que la Mare Natura / temés ser vençuda per ell i que, en morir ell, morí també"