dimecres, 7 d’octubre del 2009

Jo ploc, tu plous, ell plou

Aviam, no és tant senzill. Hume pren Supradin Activo per convèncer-se a si mateix de la pròpia existència, i cada matí reneix Descartes per a despertar-lo assenyalant el Sol amb el dit i dient-li HO VEUS, EMPANAT?, i aquest després se'n va a esmorzar que diu que silenci però el cogito és fruit de cafetera. Però arriba un dia en què no surt, el Sol, i Descartes obre un ull i diu encara és fosc però no és encara, és potser per sempre, potser per ara, i Hume planta un cartell fosforescent a la plaça on hi diu BESEU-ME ELS PEUS però després se'n torna cap a casa i es toca i és un fantasma i des sobte tot és pànic i incertesa perquè molt discurs i molta làbia però això no li fa ni puta gràcia i demà serà un nou dia i ens tapem tots amb la manta.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

xdddd

Albert Lloreta ha dit...

post de póster

Man in the dark ha dit...

Bo!

Clara Aguilar ha dit...

I anirem amb patinet!

Ja ho tinc tot ordenat, tu ja diràs, ale!

Dana OHara ha dit...

irene se que eres una mujer muy ocupada pero... nos veremos algún día antes de 2010???? xDDDDDD