dissabte, 27 de setembre de 2014

càmping

Compartim la parcel·la del càmping amb una parella que se’ns assembla molt. Se’ns assembla tant, que no podem evitar fixar-nos constantment en què fan i comparar-ho amb les nostres gestes. Quan ells dinen al càmping, penso si no hauríem de dinar menys fora. Quan em llevo i ja han marxat, penso si no hauríem d’aprofitar més el temps. Quan cadascun de nosaltres seiem a la nostra parcel·la, mirem el que fan mentre fem el que fem. La cosa ha derivat en certa rivalitat de parella. Si ells riuen joiosament, se m’encongeix el cor. Si nosaltres fem xerinola i ells fan cara sosa, som els vencedors. Crec que han entès la nostra dinàmica, perquè quan nosaltres riem per demostrar-los com som de feliços, ells riuen molt més i millor. 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Sempre pot haver-hi un accident, ja se sap, la típica explosió amb el càmping gas que els hi crema la tenda, son coses que passen...

laLola ha dit...

MOLA :)