dissabte, 23 de març de 2013

catifa vermella

Al meu barri dominen les botigues de barri. Hi ha internacionalitat: forns menats per pakis i fruiteries menades per xinos, però hi ha molta botiga de barri, d’aquella que mires el rètol i saps que és una botiga de barri, aquella mescla de cutrerío i autenticitat total. Els propietaris de les botigues de barri del meu barri tenen una particularitat feliç, higiènica i motivada que jo observo cada matí, quan em concedeixo deu minuts d’inexistència mentre disfruto d'un cafè al balcó. L’altre dia, el senyor de la sabateria i la senyora de la botiga dels llençols van trobar-se a primera hora fora de les seves botigues, els dos escombra en mà. Entenc el concepte escombra en tant que netedat de l'entrada de la botiga, que sempre va bé per fer acostar la clientela ara que les estem passant més putes. Però el sabater i la senyora dels llençols van escombrar quasi mig carrer, anar xerrant, anar comentant, anar xusmejant sobre la vida pública i privada de tot Ciutat Vella. Ara per aquí, ara per allà i la seva vorera semblava un anunci d'aquells que hi passés cotó i queda tot d'un blanc immaculat. Quan vaig tornar a entrar a casa, la pols em va fer tossir i la muntanya de tetrabricks em mirava més que mai, desafiant.

1 comentari:

Ada ha dit...

Si és que és molt bonic el teu carrer.

delesparaules