diumenge, 24 d’abril de 2011

macarena

El problema amb els sensors és quan no et mous. Hom, per exemple, no acostuma a tenir la necessitat de ballar macarenes mentre és al lavabo; i passa que al cap d'un moment tot ja és foscor i Problema. I el Problema no és orinar en la penombra sinó aquesta subtil invasió de lo intangible, de lo intocable, de lo que és però no hi és. Ossos i greixos i coses sòlides són subtituïdes per xips i activacions automàtiques que es mouen i s'engeguen per certificar la teva existència i tu rai, anar tirant, ja pots estar donant les gràcies per ser de veritat. Que jo no sé res, però últimament trobo que tot és però invisible.

3 comentaris:

C. ha dit...

I qui no ha ballat la macarena sota d'un sensor (dels collons)? :)

Arcangelo ha dit...

Potser tots aquests sensors han d'existir per contrarrestar la manca de paraula de molts éssers humans que diuen que tancaran la llum quan marxin del bany i no ho tanquen. Si els xips i els bits ens prenen el lloc és perquè ens deixem.

Red Pèrill ha dit...

hOME, pitjor és quan l'interruptor és palpable però té temporitzador, i és llun de la tassa. I de cop et trobes alone in the dark i la feina és teva