divendres, 31 de desembre de 2010

caramboles

31 de desembre. - Pluja i humitat. Al cafè, hi ha un baf blanc i blau -irrespirable- que entela els vidres. Faig caramboles amb els amics. Sóc un trist, insignificant jugador de caramboles. Veig la jugada, però no sé afinar. Tot em surt groller i poc elegant: sempre massa bola. M'acosto al piano del cinema, buit com una enorme gruta fosca, l'abric amb el coll alçat. La fredor del local arriba a l'os. Sensació d'aprimar-se. Roldós toca Bach. Gavotes delicioses. Vaig a dormir per hora. La pluja em civilitza i m'ensopeix. Delícia del llit calent i de la pluja lenta i vaga.

Josep Pla, El quadern gris

1 comentari:

macià ha dit...

S'àvia meua diu que abans el cap d'any no es celebrava. Només Nadal i el dia 31 era un dia normal, com tots els altres.

Josep Pla tampoc ho celebrava però intuïa un final cada dia 31, ell no sabia per què. El somni el va portar a l'any següent, on va despertar amb els carrers humits, vaporosos.

Propòsit del nou any: he decidit aprendre a jugar a billar i fer caramboles.