divendres, 8 d’octubre del 2010

patata bullida

La forquilla s'ha torçat mentre aixafava la verdura a mode EGB. Totalment, vull dir. Formava un angle de 90º preciós i perfecte. He pensat que en podria treure moltes conclusions, d'això. Si més no, la quantitat de metàfores extraïbles del fet que un objecte pressumiblement fort no serveixi ni per trossejar patata bullida és de tendència imperible. I, de fet, la patata bullida en si, el concepte de patata bullida, ja dóna una de joc tremendo. De sobte, un ventall immens de possibilitats creatives m'ha aparegut davant dels ulls. Tatxan, l'abisme infinit. Però al final he pensat que què n'he de fer, jo, de tantes universalitats. Mai miro la tele i, un dia que la poso, em sembla que m'enganxaré a Fringe.

4 comentaris:

esderay ha dit...

irene!
m'he fet un blog. estic intentant agregar-vos a tu i a l'ada, però no entenc gaire com funciona..
a poquet a poquet suposo que ja aniré fent-lo anar.
sempre et llegeixo. però sempre sempre, eh. m'agrada molt el teu blog. et felicito!
un petonet i bon pont!
roser.

Anònim ha dit...

això de l'abisme infinit em recorda a un bon morat de marihuana..

Arcangelo ha dit...

De fets que esdevenen metàfores potencials la vida n'és plena. Més val no aprofitar-los tot o acabariem embafats i, el que és pitjor, banalitzant la metàfora. Que cadascú es faci les seves i se les guardi, potser és millor així.

Sincerament, crec que Fringe acabarà per no tenir cap més misteri que l'aleatorietat i el fet de que tot sigui inexplicable... com l'altra sèrie del seu productor: Lost.

Irene ha dit...

Sí, em sembla que les ganes de poder dir que estic enganxada a una sèrie, en plan esport de moda, em guanyen més que les ganes de mirar una sèrie en si. Fringe ja no ho he mirat més. Sempre me'n oblido. Ara estic intentant-ho amb The Soprano, que tothom diu que és tan i tan bona..