dimecres, 23 de setembre del 2009

Conspiració

Tot està atent, quan em desperto. Els carrers preparats per col·locar-se al mateix lloc que l'any que els van aixecar, les hores per ser hores, els minuts per anar matant, la cafetera per ser feta i l'autobús per deixar-se agafar o perdre. Despertant-se cinc minuts abans que jo, l'ordre universal té temps de ser ell i no la mentida podrida de quan em giro, de quan m'amago i faig veure que despisto. Ma mare s'espera darrere la porta de la cuina, preparada per fer veure que ho endreça tot i marxa ja; mon pare es prepara fer-se l'adormit quan entro a la seva habitació en direcció dutxa. Fins i tot la gossa és tot caos, quan no miro, i no intenta entrar a casa ni olorar-me ni ser simpàtica. Les diferents peces (ossos, maons, claus, partícules) van ajuntant-se a la cantonada de la meva existència, a punt per donar-me ics flyer, simular tramuntana o preguntar-me què tal a mode somriure gomina. Jo faig veure que no me'n adono, plan piu-piu total, però no pot està més clar que tot està prefabricat. Avui matí el Basté callava (m'estava esperant) i s'ha posat nerviós perquè l'he sintonitzat abans; ha fet un xiuxiueig raro com de què passa i després ja bon dia catalunya! i tot normal.

2 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

als videojocs antics tot s'anava carregant a mida que avançaves i la resta era negre negre negre. quina por

(tants anys amb aquesta sensació i mai tan ben explicat com aquí. sóc fan)

dErsu_ ha dit...

I jo mateix restava a l'espera del meu torn, els meus cinc segons a la vostra vida, els que trigareu a llegir les vint-i-quatre paraules que precedeixen al número vint-i-quatre d'aquí dalt.