dilluns, 26 de març del 2012

vull molt fuet

Viure a l'estranger està molt bé però t'infla el cor de patriotisme idealitzant, idealitzat i d'altíssima capacitat idealitzadora. A nivell d'orgull català, tota jo estic fornida d'un nacionalisme que no em cap a la pell i em surt pels porus en forma de petites i simpàtiques senyeres. Que bells que em semblen, no sé, els coloms de Plaça Catalunya! Que tranquil·la i pintoresca que em sembla La Rambla! Que jovenívol que em sembla l'Ateneu Barcelonès! Que extraordinariament super i sublim i estupend que és Lleida capital! Que neta que està la platja de la Ciutat Comtal, m'hi banyaria cada dia! Quin ambient que hi ha a Sant Just Desvern, que barat que és Gràcia i com molaria anar a l'Apolo cada dia! Demanaria la mà a les terres catalanes, em compraria una masia a La Vall d'en Bas i hi aniria el cap de setmana o tota la vida a llegir Josep Pla i menjar pa de pagès amb tomàquet i quilos de fuet de veritat. De moment, aquí a l'exili, m'he especialitzat en truites de patates i m'entra un no-se-què a la panxa quan menjo pa amb oli i sal. 

diumenge, 18 de març del 2012

hochnäsig

Hom no s'atreviria a dir que l'alemany és una llengua atractiva i encisadora. Vull dir que tot sona una mica com si t'haguessis empassat un tros de bròquil pel forat dolent: les paraules surten com per accident, a trompicones, molt malament. Tot i les ressonàncies antiestètiques de la llengua germànica, però, cal dir que es tracta d'un idioma gràfic, lògic i intel·ligent. Vull dir que ens fem els durs i fem veure que el francès i l'italià tenen la batalla eternament guanyada, però en el fons l'alemany ens agrada. Hi ha paraules divertides com hochnäsig, que vol dir "arrogant" i la traducció literal de la qual seria alguna cosa com "amb el nas cap amunt", perfecta definició gràfica de l'esnob. També s'ha d'anar amb compte amb el tema pronunciació, perquè pots passar de parlar de Tübingen (patria querida) a Thüringen (una regió que mai no he trepitjat) o de dir que una cosa és niedlich (mono, cuco, dolcet, com quan dius so ß!) a dir que és niedrich (vil, infame, opció no recomanable). 

Semblant a les expressions de la nostra estimada pàtria és el fet d'anar ebri: en alemany, anar borratxo és anar blau (curiós, també, que en alemany estar blue sigui estar trist), però tenir ressaca és tenir Kater, que vol dir gat, i gats és com anem nosaltres quan hem begut moltes copes. Tot concorda. La intel·ligència de la llengua germànica, però, es demostra en paraules compostes com Muskelkater, que és ni més ni menys que "agulletes" i podria traduïr-se com "ressaca dels músculs" (o, menys originalment, en Wörterbuch, que vol dir "diccionari" i la traducció literal del qual és "llibre de les paraules"). Finalment, els alemanys, per dir que alguna cosa "no és de la teva inconvència", diuen que es ist nicht dein Bier: "això no és la teva cervesa". Fets culturals, cerveses unipersonals, veritats com temples, diumenges lluny de la ciutat. 

dimarts, 6 de març del 2012

don't panic, it's organic

La gent del meu barri són dels que tenen pancartes immenses contra les nuclears, aquelles grogues i vermelles que diuen Atomkraft? Nein danke (*) i tal. Mai la Germània ha vist un barri amb una tendència a la verdor tant generosa i accentuada. De fet, la llegenda diu que, si tires el cor d'una poma o l'esquelet d'una sardina al contenidor de rebuig, apareix una ambulància plena d'activistes pro-coses-verdes que et segresten el temps que calgui per corregir-te i t'apliquen les següents tortures: 24h (seguides) de conferències sobre energies renovables (hidràulica, eòlica, solar, geotèrmica, la dels mars i els oceans), un any controlant que siguis totalment vegà o que esperis directament que el fruti caigui de l'arbre, haver de provar la tècnica de reciclatge de residus orgànics que es diu vermicompostatge (és a dir, MOLTS CUCS) i haver de posar cada ampolla de vidre al respectiu contenidor de vidre verd, vidre marró o vidre blanc. És per això (per POR, s'entén) que les botigues del meu barri estan plenes de cartells on posa Don't panic, it's organic i de cartells on es diu que s'adora i s'estima tot el que sigui ecològic. Jo els entenc i per això participo del tema: poso els esquelets de sardines al lloc de les sardines i l'ampolla de vi al contenidor de vidre verd. Per si m'equivoco, que ningú es perfecte, carrego tot el dia una petita pancarta preventiva on posa "BIO IS ALWAYS DEEP IN MY HEART."