dimecres, 16 de setembre del 2009

Ses bones ambicions

L'estiu ens ha fet un amago però ha estat falsa alarma, tot i mentides traïdores com cels clars matinals i pum, altre cop el fred als ossos, el fred siberià nòrdic horrible psicològic que arrela i se't grapa clac-clac sota la pell i tant li fa si radiadors portàtils o calors corporals. Sota els jerseis que no hem comprat persisteixen encants vitals com cuidar-te en estones cristall i en estones cactus i en ple pletorisme i en general tot pur setembre, pur inici, discussions sobre la mala col·locació de l'any nou i predomini total i absolut de projectes de i propostes de i intencions d'etcèteres que acabaran feliçment instal·lats sota la cendra sota el diari sota la llenya de la llar de foc que té algú que coneixerem en breu. Diu que som en ple purgatori; al principi ha calgut abric però ja torna a ser plan xancletes total. Ens han deixat a una estació i ha de passar un algo que ens portarà cap a baix o cap a dalt. Sigui com sigui, el pla és horitzontal.