La cadena

Innocent o culpable, el mort
sempre és responsable
de la venjança de la culpabilitat,
que haurem d'arrossegar tot el dia
de cada dia
fins que passem a millor vida
i carreguem el mort
a altres vius desventurats.

Ser algú ara

Impossible que l’ego no esdevingui estalactita, amb aquest cel blanc que ni és cel ni és salat ni cau ni és res, que és soso i trist i decadent i només convida a transformar-se en mandonguilla i a corroborar que sí, que els humans hauríem d’hivernar però ja, jo firmo per una existència marmota com una casa senyorial, senyors, quan arribi el maig desperteu-me, porteu-me a un cau amb calefacció i uns quants quilos de xocolata i alguna fruita que no sigui mandarines i aviseu-me quan arribin les floretes coloritos i tot allò de la sang alterada i puguem començar els primers sopars a la fresca amb tomàquet i mozzarella i dir adéu adéu a les sopes calentes, que som a principis de gener i ja no les puc ni veure, lleveu-me quan puguem escoltar antònia font per alguna cosa més que fer esport o intentar treure’ns l’horitzontalitat dels ossos. Perquè després és quasi un plaer, aquest dolor tonto de pluja, aquest saber-se invisible, el fenomen pluvial de tocar-se el ventre i aparèixer a l’esquena, jo què sé, escoltar tiger mountain peasant song vint-i-cinc cops i recrear-se en how can the body die i rebutjar ragged wood en tant que felicitat, bon humor i acords majors en general. Al final la pluja es fa bé o no es fa. S’hi cau o no s’hi cau, i s’evita només en cas d’estricta obligació de ser alguna cosa més que cotó lamentable. En cas de poder esquivar el concepte persona, la droga total és lliurar-se al gaudi de la tristesa absoluta i inútil i dedicar-se delitosament a distingir aquesta malenconia sòlida i palpable en cada racó de l’habitació, als plecs del cos i als del llençol on tu dorms. Morir esperant la primavera. Proclamar-se màrtir del fred amb pancarta, neó i fervor. Abraçar la nit feliçment amargada i abraçada al radiador.

Cadena perpètua

cleptòmanes apart..

que tingueu un bon any! :)

De vidre

Aiguafang és la història de tres obres d'art delicades i cristalines, tres persones de gel en una espècie de perill d'extinció perpetu, en un risc d'esquinçament total i etern, semblant a això del jo safata de porcellana i el "morir-se així com s'esmicola un plat" del minut 41 de la Gorga. Aiguafang són mans que tremolen i que ballen quan es toquen amb la punta dels dits arrugats d'aigua, mans brutíssimes, mans finíssimes, ulls pampalluga sota una capa de fang deixalla que sembla que cau des de sempre i que caurà per sempre sobre el que abans era Barcelona. Aiguafang és un home que empara amb un martell, un salvador de la mort enviat per auxiliar els morts que no ho saben i estàn avorrits i tristos i cansats de no estar morts, un home vidre nascut per estimar els qui no poden mirar-se i per ser terror i compassió i carícia d'una oreneta vestida amb draps i de mans brutíssimes, mans finíssimes, que acabaran ballant. És pur vidre, cristall diàfan, amort total.

Mandarines

Tampoc és que m'agradés tant, que els Reis es mengessin sempre totes les mandarines i tot el cava i tot el que els hi deixàvem al costat de les sabatilles just abans d'anar a dormir. Em feia patir una mica. Perquè si es menjaven les meves mandarines perfecte, però si, a més, també es cruspien les del 22 bis, el 1r 1a del 24, el 1r 2a, el 2n 1a, el 2n 2a, les neules del nº26 i els xixona qualitat xxl del nº32, deurien morir-se de son durant tota la nit, pobra gent. Perquè d'acord que cal alimentar-se, però per una nit que sues de veritat... 364 dies l'any vivint de burocràcia, publicitat i cuento, per després passar-te tot el Nadal de banquet en banquet. I amb un piripeo que deurien portar a sobre... segur que es quedarien adormits al sofà còmode d'alguna casa. L'endemà els nens baixarien, ulls brillants, ulls sortints, dues hores despert al llit movent els braços i les cames i mirant el rellotge, creuar el passadís a ritme fòrmula 1 i trobar-te tres bolitas simpàtiques roncant al menjador, totalment adormits i abraçant-se els uns als altres. És que cal anar amb compte, hi ha tantes formes de carregar-se els mites. Jo ho sabia i moltes nits baixava al menjador i pelava les mandarines i les donava a la Gorka (la meva gossa; mon germà li va posar aquest nom perquè ma germana o jo no li posèssim Estrella o Maggie) i em bebia tot el cava i acabava a l'habitació coreografiant les Spice Girls amb total passió i entrega, perquè patia pel règim dels Reis perquè el seu cos no era com els que ensenyaven a la tele i, estava segura que ells tres eren de bona pasta, però la humanitat és d'un cruel que espanta i jo creia que si volia patinets i barbies veterinàries havia de cuidar-los bé.

Formes d'amor

1. Pensar-se fins al punt d'ignorar

si s'és pensador

o pensament.

Lleixiu

Des del seu llit de mort
ens explica grandeses passades
per desentumir-nos els ulls i
eliminar-ne la rubescència,
per aturar-nos l'hemorràgia
interna, per restaurar els òrgans
instal·lats entre els dits
del peu esquerre.

Des del seu llit de mort
busca matar-nos de riure
per contrarestar la pudor
d'absurd que fa el bitllet
de l'autobús, l'olor de premi
de consolació de l'àpat ascètic
que precedeix l'obligació
de ser algú.

No és barata, l'existència.
Caldrà pagar xifres desorbitades
per acomodar les deformitats
a l'espai urbà
o lliurar-se a rifa, sorteig
o subhasta.

Des del seu llit de mort
ho sap, i ens persuadeix
d'empassar-nos la farsa,
de foragitar el prejudici,
d'educar els pròxims
segons norma i vici:
anostrar l'altri,
constar dins el cicle,
preservar l'ofici.

Formes d'incògnit

1. Deixar-se créixer el cabell

i amagar-s'hi darrere.

Verdadeiros poemas gastronómicos

principis com camembert formatge blau roquefort mascarpone provolone formatge de Burgos manxego roquefort feta gouda quark parmesà brie filadèlfia cheddar ricota vinho gruyère queijo queijo queijo confetti sol matí pintura fulles seques brie mozzarela camembert formatge amb sopa emmental calenteta gorgonzola mandarines provolone a la paella fresc pintura tu al parany cafè galeta tallat llençols jo firmo però ja

Formes d'innovació

1. Fabriquen tetra-siamesos perquè

la gent no se senti sola.

Cosmètics

Esforçar-te cada matí
per desenganxar la bava de la pell
per distingir múscul
de mucosa
per superar la llefiscositat
que regna entre plecs d'encèfal.

Suar per carregar
els propis quilos d'hermenèutica
el pes de la carn magra
que et representa
de matí, encara
al límit de la inexistència.

Plegar tot rastre oníric
i llençar-ne allò classificat
al contenidor d'orgànica.
Finalment, transparent,
confondre't amb la lava
que es desplaça
solemne o somnolentment
a comprar La Vanguardia.

Queixal

La poma vermella
de sang de queixal,
la roda amb la marca
del pardal difunt
i punt,
què tal? com vull,
budells al punt,
bordells apunt,
ni a baix ni amunt,
pipant el fum,
però dic que què tal
cap de pardal
que et dic que tu portes
l'anell per didal, d'aquí
a la destral,
a l'amputació,
que som carn pura i viva
i rodes al rostre
i pamflets mercromina
i un tren d'avaries, i tot
fruit d'esgrima, què dius,
dic camina,
que no tinc raó
ni tu tens benzina
però fas tan bona cara
què prens? aspirina?!
mossega el mot,
no vull sortides
si hem de morir,
que sigui de viure.