dissabte, 19 de gener del 2013

ni mu

Oh l'hivern, oh l'olor a mandarines, oh la sopa de galets. Oh el ganxet que aprendrem i les bufandes que teixirem per sobreviure als sota zeros -però ai i ui, que les acabarem el juny. Oh el concepte formatge, oh el formatge a tot arreu, el formatge a la sopa i a les truites, desfet i fos i convertit en una massa sòlida i llefiscosa, oh. Oh el fred quan se't posa als peus i ja no hi ha forma humana de ser ningú i un oh majúscul per la dutxa calenta posterior, quan torna la vida i t'espera un cafè o un cacaolat o no sé, un bol de brou. Oh els tòpics i el Glückwein alemany. Oh els esborranys que s'acumulen, oh les llibretes repetides, oh els post-its promeses de futurs prometedors, oh les llistes eternes. Oh el sofà, la manta, els llits gegants on nedar-hi durant anys, els ulls petits, la calor i la llum baix consum càlida que enfoca només les dues planes del llibre i ara uns xurros, que fan poc català però oh. I oh jo i la ratafia al llit i la infantesa de Barnes i aquelles entrevistes interminables i tu que arribaràs, o no, i jo i la bossa d'aigua calenta i la llum al punt just i quina protecció si sona Nina Simone i el perill és tan lluny que ni mu i oh, què n'estem de contents i què poc que val, tot això. 

1 comentari:

Ada ha dit...

Viiiisca!!!

delesparaules