La gent del meu barri són dels que tenen pancartes immenses contra les nuclears, aquelles grogues i vermelles que diuen Atomkraft? Nein danke (*) i tal. Mai la Germània ha vist un barri amb una tendència a la verdor tant generosa i accentuada. De fet, la llegenda diu que, si tires el cor d'una poma o l'esquelet d'una sardina al contenidor de rebuig, apareix una ambulància plena d'activistes pro-coses-verdes que et segresten el temps que calgui per corregir-te i t'apliquen les següents tortures: 24h (seguides) de conferències sobre energies renovables (hidràulica, eòlica, solar, geotèrmica, la dels mars i els oceans), un any controlant que siguis totalment vegà o que esperis directament que el fruti caigui de l'arbre, haver de provar la tècnica de reciclatge de residus orgànics que es diu vermicompostatge (és a dir, MOLTS CUCS) i haver de posar cada ampolla de vidre al respectiu contenidor de vidre verd, vidre marró o vidre blanc. És per això (per POR, s'entén) que les botigues del meu barri estan plenes de cartells on posa Don't panic, it's organic i de cartells on es diu que s'adora i s'estima tot el que sigui ecològic. Jo els entenc i per això participo del tema: poso els esquelets de sardines al lloc de les sardines i l'ampolla de vi al contenidor de vidre verd. Per si m'equivoco, que ningú es perfecte, carrego tot el dia una petita pancarta preventiva on posa "BIO IS ALWAYS DEEP IN MY HEART."
1 comentari:
d'això se'n diu integrar-se!
don't panic! ;)
Publica un comentari a l'entrada