Ha de ser fotut ser una mosca. Seriosament. Ser un ésser lleig, antiestètic, poc estimat per la resta d'éssers vius, que fa un soroll cual electricista o mecànic fent feina a la teva orella i que sap del cert que és massa propens a morir com qui t'escampa una raqueta de tennis gegant a la cara. Voler fugir de l'habitació i topar-te amb un vidre, amb la mala sort d'ignorar què és un vidre: anhel total de la merdeta de fora de la cambra, objectiu improbable perquè en el noranta-nou per cent dels casos moriràs fent de malabarista confós per un excés d'il·luminació i a causa d'un cop desafortunat contra la pantalla de la làmpara. A sobre, tret d'algun biòleg il·luminat i algun animal en dejú, saber del cert que ningú lamentarà la teva mort.
2 comentaris:
Recordo fa anys,a l'Illa del Tresor, que l'Ariadna Gil va explicar una història d'una mosca que envejava la vida de les àligues, i que quan dormia somniava que aleshores sí, que era una àliga, però que vés, en somniar-se àliga trobava a faltar tot allò que feia com a mosca, i en somniar-se àliga trobava a faltar ser una mosca.
Vist així... :)
Publica un comentari a l'entrada