xarxa

Reconeixem-ho obertament i sense prejudicis: això dels blogs té un punt important d'associació d'alcohòlics anònims (o gelosos anònims o jugadors de dames anònims o malencòlics anònims o estúpids anònims). Vull dir que abans la gent discutia al bar o a la plaça o al mercat i pensaven les coses abans de dir-les i si no ho feien els queien cendres o bancs de fusta o naps i cols al cap. Ara, pots pensar massa i els tomàquets cibernètics no et fan cap mal i rebem bufetades i elogis de fisonomies desconegudes tranquil·lament des del llit, amb edredó ikea de floretes i bossa d'aigua calenta incloses. I què vols que et digui, així els cops estàn xupats, són zero problema. I ja sé que les discussions al bar - mercat - plaça encara existeixen i que "estem farts dels apocalíptics" i que la xarxa social (reconeixem-ho també: aquesta paraula fa grimeta) és pura eficàcia i revolució i que no passa res perquè ens passin el pernil dolç alimentici per sota la porta, perquè tot és fer-se un nom (encara que sigui petit petit) i omplir l'espai d'https. El que vull dir és que espero que el word dels portàtils que han envait l'ESO no tingui corrector i que els llibres aquells per aprendre a fer una cal·ligrafia gran i rodona a l'estil "la mama menja pomes" encara es venguin en algun racó de l'univers. Però jo no volia parlar d'això. Jo només volia dir que això dels blogs pot arribar a tenir un caràcter inevitablement facilón. Però a mi m'agrada molt, ja veus, jo sempre aquí al reader i sempre arribant a universos inhòspits, i tu qui ets?, que bé, doncs res, mira, saps què podem fer?, millor que tot això quedi entre nosaltres, bon vent i com si jo no us hagués dit res.