I com vam xalar, eh.
Jo era fang i brotxa i trampes i en tu
cortines netes, la cadència, l'absència
aquella de conjuncions, que
és que jo era brutícia, pura orgànica, la pols i
la pitjor cara del porc cofoi que
somriu davant la càmara
i va i tu musa deies
usa'm
i jo t'omplia del millor
del meu cos garrí
golós.
I com vam xalar, eh.
Vas ser el pretext perfecte
per poder fer amics
poetes.
2 comentaris:
té música. m'agrada molt.
em va fer il·lu veure't, ballarina ;)
algun dia trobarem el pretext perfecte per veure'ns en plan de veritat?
Hahahahaha."Fer" amics poetes. No està mal.
Publica un comentari a l'entrada