Justificaves el teu pànic a la literatura a base d'excuses infeccioses, substituïnt el xuclar i tragar i engolir i endrapar per un diví purificar-se. Un rotund no llegir per no ser intoxicat. Per escriure blanc sobre blanc. Composicions genuïnes. Castedat absoluta. Prohibit tocar cuixes. Decència i virginitat. Ningú et va revelar els prodigis i meravelles del plagi i ara no ho sé, més aviat em sembles un puntet perdut al soterrani -300, un pèl cregut, no és per res, intacte i impol·lut i pulcre i totalment aliè.
3 comentaris:
no pots restar intacte si vols fer literatura, si vols fer art, si vols sentir
odio netejar...odio la pols.
Per cert! Un plaer parlar amb tu.
I lo de la Vall de Verç no queda descartat eh?
Muak
Segur que així guanyarà un Premi Nobel, res de cuixa, un xec en blanc i un Chardonnay solitari (o algo axins)
Publica un comentari a l'entrada