dijous, 4 de març del 2010

però demà encara no ha arribat

Jo el que vull ser és un bouet de Kobe abans de, un animal Tajima hipermimat, un jabugo guiri, ser un bou i que em truquin de llocs molt llunyans i m'ofereixin birres mil, sakes mil, una quantitat industrial de massatges i mimos i sempre amb l'excusa aquella del bé aliè, de la millora de tercers, cooperativisme i ong's. Que em cuidin a llocs (super)exclusius i que tothom em digui VALS UN IMPERI i no em puguin vendre mai perquè valc el teu sou x vint-i-tres. Que les birres m'ajudin a perdre grassa. Que em comparin amb el foie gras francès. Que la meva carn es pugui menjar a cullerades i que em facin banys de licor. Anar tot el dia tranquil·lament remenant la cua pel món. El que em pregunto és què pensen els senyors de Kobe mentre fan massatgets als bous? No són ni esportistes que ho necessitin ràpid ràpid ni estimats als qui en facis per amor. Serien més com una escissió rara dels fisioterapeutes, però jo només faria massatges a bous o vaques si fessin el millor formatge del món.
De fet, jo el que vull és tenir l'estòmac reciclable i poder menjar tot el formatge del món. Abans creia que m'agradava molt el formatge però si en menjava durant sis dies potser el setè preferiria carxofes o taronjes o pa de nous, però ara crec que no. Vosaltres els de l'altra banda podeu devorar totes les coagulacions de llet que us doni la gana. El que vull dir és que abans creia que, si cada dia de cada estiu disfrutaves del gelat de formatge amb aràndanos, dinaves risotto parmesano i steak al roquefort i sopaves amanida de formatge de cabra amb nous i torradetes de paté amb brie, o intentaves fer una aproximació als altres o corries el risc de caure dins el mur infranquejable de la monotonia alimentària. I ara ja no. Que o em torno bouet de Kobe i tots em mimen o se'm cura la panxa i menjo tot el formatge del món.

4 comentaris:

dErsu_ ha dit...

També té molta anomenada, tot i que no gastronòmica, el cérvol de Kobe, que tot sol o en grups acostuma a passejar-se pels parcs de la ciutat.

Irene ha dit...

Desconeixia les passejades dels cérvols solitaris; el que també sé és que aquests japonesos es vanen d'excel·lentíssimes aigües termals. La llegenda diu que a Arima Onsen s'hi banyaren els déus i que té una font amb aigua gasosa que donà origen al soda japonès. Però jo no ho sé perquè no hi he anat.

Irene ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dErsu_ ha dit...

Certament, al Japó ensopegues per tot arreu amb aigües termals de tot tipus i condició. A molts llocs les banyeres particulars s'omplen d'aquestes aigües. Hom es dutxa, s'ensabona i s'esbandeix fora, i acaba amb una bona estada a la banyera.