dimarts, 17 de juliol de 2012

coses dolentes que ningú explica

Hi ha coses que només passen quan estas d'intercanvi o quan ets una persona super super super especial a la que li passen moltes coses. Jo estic d'intercanvi. La situació és la següent: al principi tens paciència i bàsicament un buit d'amistats gros com una casa de pagès; llavors ets tope simpàtic, caus super bé i coneixes a molta gent. A partir del quart mes, aproximadament, comences a convertir-te en un ranci i a detectar coses que no t'agraden. Un és la gent que s'autoconvida: la penya arriba a un país estranger i es pren unes confiances increïbles. Para más inri, els mediterranis tenim fama de ser obertíssims i calidíssims i simpàtiquíssims i tot ens ha de semblar molt bé, com si no estiguéssim mai de mala llet i no ens féssiu mai mandra, vosaltres-tots-els-altres. Doncs què vols que et digui, a mi no em sembla bé que t'acoplis, pesat que no sé ni com et dius, pira't de la meva barbacoa i no et mengis els meus bistecs, que els he pagat jo (tic català).

L'altra és la gent desconeguda que has de saludar pel carrer. La meitat de les persones que et saluden no tenen ni idea de qui ets; saps que el teu nom els és completament aliè quan allarguen molt la "e" de "heeeeeeeey". En tot cas tant li fot, perquè tu no només no saps el seu, sinó que, sincerament, tampoc t'importa. Normalment ets bona gent i compleixes el protocol pausat, però acaba passant que a vegades només vols fer cara de porc enfadat, que us bombin a tots i passar de llarg. Tot i això, aquests són símptomes terminals que tots gestionem interiorment i sense xerrar-ne gaire, que l'agressivitat s'encomana. Així doncs, continuem somrient als desconeguts-sense-nom que es presenten a les nostres barbacoes i, senzilla i dissimuladament, intentem protegir els bistecs. 

dilluns, 16 de juliol de 2012

mercedes benz

Ara que 1 de cada 3 veïns meus treballen a aquesta marca d'automòbils, recordo l'època gloriosa en què robàvem els emblemes dels Mercedes Benz dels pijos del meu poble. Oh adolescència gloriosa, penso ara, que veig els emblemes dels pijipis del meu barri i continuo amb les mans a les butxaques. Oh període d'atreviments fàcils i lleugereses vitals, oh temps de facilitats eternes i responsabilitats inexistens, oh món senzill i clar, oh blablabla. Aquí a Alemanya ningú roba els emblemes de Mercedes Benz. Tots estan allà, brillants i rics damunt el capó del cotxe. He pensat que potser era perquè tots en tenen i ningú té cap ganes que robin el seu emblema de Mercedes Benz, i llavors simpatitzen amb els altres veïns pijipis i decideixen quedar-se tranquil·lament a casa mirant el tagesschau i parlant sobre energies renovables. Al mediterrani, tots ens robariem els emblemes entre tots i Santes Pasques. Adrelina, collons, adrenalina!!