dilluns, 15 de novembre de 2010

cléries

Ja hem descobert el bar del barri on prendre el cafè mentre les senyores grans vestides amb bates amb botons grans munten els carrers i aparten la pluja orgànica de tardor perquè tots els senyoritos de l'Eixample no s'embrutin les sabates al sortir de casa. Són les mares del món. Nosaltres les mirem des de darrere dels finestrals i és graciós perquè des d'aquest ambient taronja tot es veu en plan crepuscle. Sempre hi ha fum, aquí. Sempre hi ha algú viciant-se al joc i perdent i perdent monedes i monedes, conjuncions dissortades i total decadència. Però quina elegància de sostre alt, mare meva, quina elegància de taules de marbre i quin cafè més bo i més carregat; seiem adormits i mirem les mares del món des de darrere dels finestrals i ens sentim tan barcelonins que sembla una traïció a no-se-qui i són les 8 i cap al 7 i durant tot el dia tot el que siguem serà aquesta olor d'alè de cafè, aquest fum cafeïnós, la veu d'un home que parla des d'una televisió que no veiem.

divendres, 12 de novembre de 2010

kolbebasar

Ara mateix, lo ideal seria un espai buit. Un cub blanc, blanc museu i amb parets llises i sense ningú. Zero arrugues, zero doblecs. Geometria i silenci. Un cub tècnica Kolbebasar on tot fos pura mecànica; baix dalt baix dalt dalt, l'ésser humà maquinària. Em faria un cafè amb galetes i tindria temps de tancar els ulls. Baix dalt baix dalt dalt. Potser fins i tot podria pensar en una sola cosa. El cercle.

dijous, 4 de novembre de 2010

usa la musa

I com vam xalar, eh.

Jo era fang i brotxa i trampes i en tu
cortines netes, la cadència, l'absència
aquella de conjuncions, que

és que jo era brutícia, pura orgànica, la pols i
la pitjor cara del porc cofoi que
somriu davant la càmara

i va i tu musa deies
usa'm
i jo t'omplia del millor
del meu cos garrí
golós.

I com vam xalar, eh.

Vas ser el pretext perfecte
per poder fer amics
poetes.