!*%&?#@!!¿!

Fa molts anys el món occidental estava sotmès en una guerra petita però cruenta, tipogràficament esgarrifosa, que enfrontava bolígrafs i papers i teclats i ctrl i bloq mayús i homes molt vells que feia molts anys que escrivien amb plomes montblanc; una guerra en què MAJÚSCULES i minúscules es disputaven l'hegemonia del món literari.

Al no tenir més arma que la semblança de la D al pom d'una espasa o de la m a un puny americà, cada ètnia tipogràfica va haver de seduir la humanitat a la seva manera.

Les minúscules venien delicatessens tipogràfiques afirmant que les MAJÚSCULES, rígides i estretes, no tenien la seva desimboltura i naturalitat: s'extraviaven les corves, les is es quedaven sense el punt, les efes i les jotes empetitien, les Tes no podien ser més ensopides; les lletres perdien, en resum, la suavitat i delicadesa pròpia de les coses petites. Al·legaven, també, l'alt grau d'humilitat d'una lletra minúscula i la bona confitura característica d'aquests petits pots.

Les MAJÚSCULES, grandiloqüents, algunes maquilladotes com les dames més horteres del palau més carregat, al·legaven la importància del seu paper en el desenvolupament artístic infantil: qui no pintava el forat de la eRRa de petit?, cridava aquesta lletra, plena de rímel, i la O deia que a ella l'havien omplert de topos i quadres i fins i tot li havien dibuixat cares a dins, cosa espacialment impossible per a la seva mini-homònima. Afirmaven la seva importància en la diferenciació de conceptes (al pan PAN y al vino VINO!, cridava N, entusiasmada) i el seu poder d'emfatització, persuasió i imposició.

Les minúscules, mentrestant, feien representacions de ballet i dansa contemporània i es movien fràgil i llefiscosament: les as aixecaven les cames quasi fins a dalt de tot, les eles es doblegaven com si d'esses es tractés, les enes saltaven sobre les emes i les es feien malabarismes amb tres pilotes de coloritos i la ve baixa balancejava una petita zeta adormida. Les MAJÚSCULES, més mames, organitzaven actes, educaven criatures, omplien pissarres d'ordres i nombres i reglaments, se subratllaven, es posaven en negreta i pintaven pancartes times new roman mida 64 contra l'ètnia minúscula, que no deia ni mu, ni piu, ni meu, que l'únic que feia era robar algun trosset de LLETRA per si alguna d'elles es trencava una cama de tant fer el saltimbanqui per aquests móns de déu.

La guerra va durar molts anys, el conflicte mai semblava solucionar-se, lletrats i savis i dissenyadors i escrivans es reunien en debats que duraven hores i hores; les minúscules es van declarar en vaga de fam i la ela va estar a punt de desaparèixer, la O va estar al límit del sobrepes per excés de nervis i nocilla i la B de tant forçar-se no es veia a l'oculista. els governs HISTÈRICS de tot EL món occidental es reunien DIA SÍ dia també i JA no SABIEN QUÈ fer. regNAva eL cAOs.

Es deia que l'escriptura roçava el perill d'extinció quan van aparèixer els primers xinesos.